Centre Cívic Erm, concurs, Manlleu

Centre Cívic Erm, concurs, Manlleu

Arquitecte: Carme Pinós
en col·laboració: Miquel Sitjà
Descripció: Centre cívic
Total cons.: 1453 m2
Centre Cívic Erm, concurs, Manlleu foto 0 Centre Cívic Erm, concurs, Manlleu foto 1 Centre Cívic Erm, concurs, Manlleu foto 2
  • Partim de la idea de centre social com a centre de reunió de la gent d'un barri, quasi com a substitució de les antigues parròquies.
  • Per això el projecte es desenvolupa al voltant d'un pati central desconnectat de la ciutat i que confereix al centre el seu propi paisatge. Plantarem en aquest pati, orientat a sud, arbres caducs que ens protegeixen del sol a l'estiu i el permeten durant l'hivern.
  • Entenem la parcel·la amb dos fronts ben diferenciats. Un és el que dona a l'avinguda, des d'on considerem sobretot la visió tangencial des dels cotxes que la recorren. Volem que l'edifici en aquest punt adquireixi singularitat i que arribi a donar identitat al barri. Per això és en aquest front a on elevem l'edifici dues plantes i conformem davant la porta d'accés un àmbit d'ombra que, al traspassar-lo, ja en el hall d'entrada, es pugui sentir el contrast de la visió del jardí-pati ple de sol.
  • Considerem que la gent arribarà a peu a l'altre front, per això la voluntat del projecte és connectar-lo amb l'espai verd de l'altre costat del carrer. Un voladís de la coberta d'un dels tres volums que configuren l'edifici ens fa de porta del jardí i de la terrassa del bar que situem en el centre.
  • Volem que l'edifici des de l'exterior tingui una imatge de solidesa, que produeixi la sensació de protecció d'aquest pati i, pel contrari, arribi al mateix amb transparència i lleugeresa.
  • MATERIALS
  • La utilització de l'obra vista ceràmica com a material bàsic de tancament de l'edificació ens permet acomplir els objectius de identitat cultural i de l'ús responsable de materials mediambientalment correctes. Únicament utilitzem el formigó estructural a les jàsseres de canto que sostenen la coberta necessiten més formigó. La fusta, provinent de silvicultura, serà un altra element important en la composició arquitectònica del CEE.
  • Els materials a utilitzar, a part que necessitin el mínim d'energia possible en la seva producció, és preten que siguin reciclables en un futur, si mai el CEE completa la seva vida útil.
  • ESTALVI ENERGÈTIC
  • En el clima mediterrani continental en el que està situat el CCE, necessita unes obertures a sud que aprofitin l'energia solar de l'hivern, i que disposi de protecció solar a l'estiu.
  • Tenir una bona massa tèrmica interior, -formigó, obra ceràmica, etc.- facilita l'absorció de l'excés de calor diürna.
  • Els rajos solars entren al CEE a través del pati, i el transformarà en un espai molt acollidor a l'hivern. Unes acàcies, arbre de fulla caduca molt propi del turons de la Plana de Vic, controlaran l'excés de llum solar a l'estiu.
  • Els propis pilars de suport de l'estructura de la coberta del cos principal del CCE, situats a la façana sud, actuaran com a un gran brise-soleil de control energètic. El voladís de la coberta del còs nord, controlarà l'espai de la cafeteria.
  • Altres estratègies bioclimàtiques que s'incorporen a l'edifici en el seu propi disseny, és el doble espai de la façana sud, que facilitarà el moviment d'aire, i per tant el refredament del CCE.
  • Els aïllants, bàsicament de llana de roca, seran un element fonamental perquè el CCE funcioni energèticament amb eficiència.
  • En les cobertes, bastant suaus de pendent, s'hi pot incorporar plaques solars del sistema de col·lectors nus.
  • La sala d'instal·lacions, en la planta soterrani, permet col·locar-hi un dipòsit intercambiador, tant per a aigua calenta sanitària, com així mateix segons el dimensionat i el sistema de calefacció escollit, un preescalfament de l'aigua del sistema de calefacció, podent-se estalviar molt consum d'energia del producte a utilitzar per a calefacció, ja sigui derivat del petroli com gas natural.
  • L'edifici presentat per al futur CCE, té voluntat de complimentar aquells criteris de sostenibilitat que el portés a ser un edifici d'Alta Qualitat Ambiental:
1. reduir l'ús dels combustibles fòssils. 2. promoure l'ús d'energies renovables. 3. reciclar els materials de construcció. 4. racionalització dels materials de construcció. 5. incrementar l'eficiència. 6. qualitat addicional d'ús i de manteniment.